Un 2017 amb més dones al cinema català

30/01/17 – GEMMA CLARASSÓ Només el 16% de pel·lícules presentades als Gaudí estan liderades per dones. Si ens fixem en el conjunt dels premis, la bretxa entre productors, directors, guionistes, etc., masculins i femenins segueix sent important, la gran majoria de premiats van ser homes. Parlem, per tant, d’un món d’homes també en el cinema? Fins ara podríem dir que sí, però les nominacions a millor film donen esperança al sector femení cineasta: 6 dels 8 directors nominats són dones. Fita històrica.

“La Propera Pell”, guanyadora de tres premis Gaudí (millor guió, millor protagonista femenina, i millor film), és un exemple del treball a 4 mans d’un home i una dona. I de com aquesta feina es reconeix de manera molt desigual. Isa Campo i Isaki Lacuesta són els dos directors de la pel·lícula, però Isa ha estat oblidada en algunes crítiques i cròniques. Isaki Lacuesta va posar en evidència que alguna cosa funciona malament quan això passa, i va remarcar la presència d’Isa Campo a la direcció de la pel·lícula en el seu discurs al recollir el Gaudí.

h_3169960-604x270

“La propera pell” d’Isaki Lacuesta i Isa Campo és una de les grans guanyadores de la nit, darrere de “Un monstre em ve  veure”. (Fotografia: ACN)

Com explica la productora Míriam Porté, de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), al diari Ara, l’alt percentatge de directores nominades als Gaudí aquest any “és un miratge. Als Goya, l’any passat hi havia un 50% de nominades a millor direcció i aquest any torna a no haver-n’hi cap. Casos com el d’aquest any als Gaudí són aïllats.” Hem de tenir en compte que una de les pel·lícules està dirigida per quatre de les sis noies nominades.

És per això que CIMA ha llançat una proposta per millorar la situació del sector femení en el món cinematogràfic: implantar quotes progressives per concedir ajudes públiques a projectes liderats per dones. Es començaria pel 25% aquest 2017 i s’acabaria amb el 40% al 2020. La proposta està inspirada en Suècia, que aplicant una mesura similar va aconseguir passar del 26% de pel·lícules dirigides per dones a la paritat en 5 anys.

El problema, però, no és que no hi hagi dones capacitades, sinó que no se’ls dona reconeixement. “Les amigues de l’Àgata” és una pel·lícula dirigida per quatre noies per al seu Treball de fi de Grau a la Universitat Pompeu Fabra. Elles mateixes expliquen a l’Ara que a la seva classe eren unes 65 noies i només 12 nois, i la situació segueix sent similar. La pregunta que ens hauríem de fer tots és perquè les candidatures de producció o direcció als Gaudí, als Goya o als Oscars acostumen a tenir nom de noi (deixant de banda excepcions com la d’aquest any als Gaudí). Que potser les dones no son vàlides?

El premi a millor pel·lícula documental va ser per “Alcaldessa”, una pel·lícula que tracta sobre Ada Colau. El que vull destacar, però, no és el film en si, ja que se n’haurien de destacar molts, sinó el moment d’anar a buscar el Gaudí. Sílvia González, una de les impulsores de la pel·lícula, portava un “gorro” rosa del de la Women’s March, com a senyal de suport a tot el moviment que s’està formant a Estats Units. Tot i així, crec que és important fer-nos una mica nostre aquesta idea i importar-la als àmbits que convinguin. En aquest cas, en la representació, la validesa, i la importància de les dones en el món audiovisual.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s