El tractament de la dona en la “nova” publicitat

7/2/17 – MARIONA MAYMÓ Si encara avui en dia en la majoria d’àmbits de la societat ens preguntem on és la dona, en la indústria publicitària la qüestió va per un altre camí: la dona cosificada hi apareix més del que hauria de ser en una societat amb visió de gènere.

La publicitat, com a principal aliada del sistema capitalista i, per tant, de l’estil de vida occidental, impregna totes les esferes del nostre dia a dia. Contínuament, de forma directa i indirecta, som bombardejats a través d’anuncis i missatges publicitaris. De fet, segons les dades de 2016 de l’informe anual “Marco General de los Medios en España” que facilita l’AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación), cada ciutadà de Catalunya mira només la televisió una mitjana de quatre hores diàries, aproximadament.

Tot i això, transcendint la finalitat de vendre i generar consum, en la indústria publicitària trobem també un indicador o reflex de l’evolució de la societat. En els anys 50, el paper de la dona es limitava al pla domèstic i, com a tal, s’ocupava únicament de realitzar les tasques de la llar i de mantenir la unitat familiar. I així ho veiem en els anuncis publicitaris del moment, que s’esforçaven en potenciar la imatge de família ideal a través de la repetició de les mateixes escenes i estereotips: la dona cuina, frega, cuida als fills i s’ocupa del seu marit.

Però és també en els anys 50 i 60 quan trobem un tipus de publicitat que va molt més enllà de la mera representació de la societat del moment. Es tracta d’una publicitat violenta i denigrant, que no només utilitza la dona com un objecte més dins de l’estratègia publicitària, sinó que sobrepassa el límit de la dignitat i el respecte.

This slideshow requires JavaScript.

Tot i que en ple segle XXI no trobem aquest tipus d’anuncis, ens enfrontem a un altre tipus d’amenaces, tant o més perilloses que les de fa 50 anys. Ja no parlem de la publicitat explícita i obertament discriminatòria, però sí d’una publicitat associada al sexisme quotidià, que passa quasi desapercebuda i que perpetua estereotips i rols tradicionalment associats a cada gènere. De fet, la Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (Autocontrol) especifica pel que fa el codi de Conducta Publicitària que “no s’ha d’utilitzar la imatge de la dona com un mer objecte, desvinculat del producte que es pretén promocionar”. Tot i les regulacions vigents pel que fa el tractament de la dona en publicitat, seguim veient anuncis publicitaris que no compleixen els criteris.

This slideshow requires JavaScript.

En aquest punt, cal parar per recordar que la publicitat no només ven productes, també valors i ideals. La contínua associació que es fa en publicitat de cossos extremadament prims i irreals com a sinònims d’èxit i felicitat és molt perillosa. Sobretot, en una societat en què els adolescents estan tan exposats a les xarxes socials i mitjans de comunicació. Quin és el preu que les dones acabem pagant com a conseqüència d’aquest model publicitari?

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s