La sèrie Merlí, vista amb perspectiva de gènere

12/02/17 – MARIONA MAYMÓ Amb una audiència mitjana de 577.000 telespectadors i un 22,5% de quota de pantalla al tancament de la segona temporada, l’èxit de la gran aposta de TV3, Merlí, és inqüestionable. I encara més després que s’hagi començat a emetre en espanyol per LaSexta, i que Netflix en comprés els drets per emetre-la per Amèrica Llatina i Estats Units.

La sèrie, creada i escrita per Héctor Lozano, i produïda per Eduard Cortés, ha captivat milers d’adolescents, i s’ha consolidat com a una bona oportunitat per a reunir famílies davant la televisió i posar sobre la taula temes vius dins el col·lectiu adolescent. Lozano ens endinsa a l’IES Angel Guimerà a través de les relacions i conflictes entre alumnes, pares i professors, sempre al voltant de la figura omnipresent de Merlí Bergeron, el professor de filosofia, qui, de forma poc ortodoxa, incita els alumnes a pensar per ells mateixos.

En el taller “Anàlisi crític de la sèrie Merlí, des d’una perspectiva feminista”, Núria Alcaraz i Maria Ginard, membres del col·lectiu Fúria Feminista del Fort Pienc, van analitzar diverses escenes de la sèrie des d’una visió de gènere i van dirigir la reflexió sobre els estereotips que s’hi fomenten.

Segons les ponents, ja des d’un primer moment la presència femenina a l’institut i en la vida professional està infravalorada, mentre que en la vida familiar hi està “suprarepresentada”. Només cal donar un cop d’ull al repertori d’alumnes: 3 noies vs 7 nois. Amb aquestes proporcions és inevitable que es doni una visió esbiaixada dels gèneres.

merliactors

Merlí i els “Peripatètics”. Font: TVC

Pel que fa la sexualitat entre professors, Núria Alcaraz explica que el paper seductor, excessivament confident i adoctrinador de Merlí relega les dones en una posició de total passivitat. Dona amb qui ho intenta, dona que “cau”. En la xerrada, les ponents destaquen l’escena en què el Merlí tira la canya a la Laia, la professora d’anglès, tot i les queixes d’ella per objectificar-la i elogiar-la de forma descarada sense quasi ve conèixer-la, i d’atrevir-se a comentar obertament que “hauria d’estar amb un home més gran i madur”. Ella, evidentment, acaba caient, tot i que Merlí l’acaba deixant en capítols pròxims al·legant que el que necessita és “algú amb qui tenir fills”. Així, estaríem associant aquesta “habilitat” del protagonista d’acabar seduint la dona davant de negatives explícites a l’audàcia i enginy, quan no deixa de fomentar la cultura de la violació.

En l’àmbit familiar, se’ns presenta un rol de mare sobreprotectora, patidora i contínuament culpabilitzada: apareixen els forts estereotips de la mare que es culpabilitza per haver de treballar i no poder cuidar els fills (mare del Marc), la mare que té remordiments per tenir parella després d’una separació (Gina) o la dona que es presenta com a part passiva i objecte de desig en les relacions sexuals (Míriam en la relació amb el Pol).

Per últim, Núria Alcaraz destaca que l’única presència feminista en la sèrie és la Coralina, professora que passa a formar part de l’equip docent de l’IES Angel Guimerà en la segona temporada, i que acaba ocupant el lloc de directora. Tot i ser una oportunitat per visibilitzar la dona confident que pot ocupar càrrecs de poder, la Coralina encarna un feminisme totalment mal entès, anacrònic i que, enlloc d’inspirar, desperta un cert rebuig. Un clar exemple és l’actitud que adopta la professora amb la Berta: la fa avergonyir contínuament a classe, jutjant i criticant obertament la seva forma de vestir i aconsellant-li que passi desapercebuda per evitar ser objecte sexual dels nois. El cert és que els retrets de la professora a l’alumna per la seva forma de vestir ens ressonen a “va ser culpa seva per vestir tan provocativa”.

Malgrat aquesta distinció i perpetuació de rols implícita que trobem a la sèrie, les ponents apunten que també ens ofereix escenes, moltes d’elles protagonitzades pel Bruno, en què es fa evident la intenció dels directors de visibilitzar i denunciar la desigualtat de condicions en què es troba la dona en la societat actual.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s