Mònica Terribas: “Les dones tenim tanta exigència social que hem de demostrar constantment que som capaces de ser on som”

#OnSónLesDones reuneix les periodistes dels principals mitjans catalans per parlar sobre la presència de la dona als espais d’opinió

22/02/17 – Gemma Clarasó, Berta Olivier, Mariona Maymó

El col·lectiu #Onsónlesdones ha publicat l’informe sobre els sis primers mesos de recompte de la presència de dones en els espais d’opinió de disset mitjans de comunicació catalans, i va organitzar ahir, 21 de febrer, una taula rodona amb algunes representants dels mitjans analitzats per parlar sobre la infrarepresentació sistemàtica de l’opinió de la dona que mostren els resultats. Entre les convidades -en femení-, s’hi trobaven periodistes dels mitjans que més s’aproximen a la paritat: Esther Vera (Diari Ara), Karma Peiró (Nació Digital), Lídia Heredia (TV3) i Mònica Terribas (Catalunya Ràdio), amb la participació de l’escriptora i periodista Natza Farré com a moderadora.

dsc_0136

D’esquerra a dreta: Gina Driéguez (#OnSónLesDones), Esther Vera, Natza Farré, Mònica Terribas, Karma Peiró i Lídia Heredia./ Gemma Clarasó

L’informe posa de manifest que en 6 mesos d’anàlisi, des de juliol fins desembre de 2016, cap mitjà ha assolit el 50% de dones en espais d’opinió. El programa que se situa més a prop de la paritat real és Més 324, presentat per Xavier Graset, que en l’últim recompte va assolir un 48% de presència femenina. A l’altra banda de la balança tenim El Nacional, un diari digital que des d’ #OnSónLesDones “no poden entendre”, ja que el nombre d’articles d’opinió firmats per dones és d’un 9%.

Tot i així, la valoració d’aquest col·lectiu és optimista envers els mitjans públics i afirmen que “la majoria ja són paritaris o s’aproximen a la paritat” -sense comptabilitzar TVE-, però encara queda molta feina per fer en la gran majoria de mitjans. El món a RAC1 és un exemple d’evolució favorable en aquests últims mesos, tot i que queda lluny de la paritat tècnica i real.

Pel que fa als diaris en digital i en paper, no superen el 18% d’articles firmats per dones i sembla que no hi ha voluntat de canvi, com es va veure en l’últim informe del mes de desembre que es va analitzar.

Una de les denúncies més explícites del col·lectiu va anar dirigida especialment als mitjans que, més enllà de la seva responsabilitat social i ètica, incompleixen la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que han d’acatar tots aquells mitjans que reben recursos públics. Les ponents exposen que els mitjans públics reben molta més pressió que els privats en referència al compliment de la llei, que es troben entre  el “menysteniment i la indiferència”, a més que les institucions no sancionen els mitjans que no la compleixen.

dsc_0076

Gràfic que mostra la proporció d’homes en espais d’opinió vs. dones en espais d’opinió./ Gemma Clarasó

En aquesta mateixa línia, Mònica Terribas apuntava que “si la pressió institucional i pública pel que fa la diversitat política també la tinguéssim en gènere, diversitat geogràfica o lingüística, segurament no estaríem aquí”.

Les convidades han coincidit en comunicar que “les dones s’autoexigeixen més i també se’ls exigeix més” pel simple fet de ser dones. Esther Vera i Mònica Terribas coincideixen que aquest és un dels principals motius pels quals costa més trobar dones en els espais d’opinió; expliquen que “si ets dona has de demostrar que mereixes estar on estàs”, i això implica que s’ho pensin més a l’hora de fer articles o d’assistir a tertúlies de ràdio o televisió. Terribas també ha explicat que el comportament de les tertulianes és molt diferent al dels homes: les primeres se senten cohibides i són “menys agressives verbalment”, mentre que la presència masculina acostuma a ser més invasiva en les seves intervencions. “Et passes una bona part de la tertúlia cuidant les dones”, afegia la presentadora d’El Matí de Catalunya Ràdio.

Un dels principals impediments per avançar en paritat de gènere és, tal i com apuntava Lídia Heredia, que els mitjans compten amb agendes heretades on la majoria de noms són d’home, i que incorporar dones als mitjans requereix temps i costos que els mitjans de comunicació no destinen. A aquest fet, s’hi afegeix l’agreujant que, al buscar tertulians experts, trobem que la majoria d’alts càrrecs de la societat estan ocupats per homes.

La presentadora d’Els Matins (TV3) ha incidit en la idea que també s’ha de buscar representació femenina més enllà de l’opinió, punt al que s’han sumat les altres representants. Segons la periodista, les dones acostumen a especialitzar-se en un tema i es formen com a expertesi no se senten segures opinant sobre altres temes que no siguin “el seu”. Karma Peiró, directora de Nació Digital, ha recolzat la idea i ha acceptat que en el seu cas, “no se sent còmoda en els espais de tertúlies” per aquest mateix fet.

lidia-heredia-i-monica-terribas

Mònica Terribas i Lídia Heredia observen que generalment, les dones estan més cohibides en les tertúlies que els homes./ Gemma Clarasó

També s’ha exposat la importància de les audiències en el model de periodisme actual. “No ens mesuraran per la representativitat política, ni per la paritat de gènere, ni per la qualitat d’informació: ens mesuren per les audiències” explica Terribas, “les tertúlies no són un espai de creació d’opinió, sinó un espai d’espectacle i generador d’audiència”. El fet que el nombre d’espectadors tingui tanta importància dificulta prioritzar qüestions socials com la lluita cap a la igualtat de gènere en el periodisme, és per això que les periodistes afirmen que iniciatives com la d’#OnSónLesDones exerceixen una pressió real sobre els mitjans de comunicació.

Un altre punt en què les ponents han incidit ha estat l’analogia entre la representació de la dona als mitjans de comunicació i en el seu dia a dia, fent incís en els obstacles que ja carreguem pel fet de ser dones. Esther Vera explica que mentre que la dona cuida els fills i s’ocupa de la casa, és temps que no escriu, llegeix o dedica a la seva professió. Tot i això, amb una mirada optimista ens diu que entre els redactors del diari Ara “cada cop hi ha més homes que agafen reducció de jornada pels fills”. D’altra banda, les ponents han incidit en la necessitat de feminitzar la política i els mitjans de comunicació, perquè la dona que expressa la seva opinió es deixi d’associar a “marimandona”, quan l’home seria “líder”.

Les ponents s’han compromès a intentar millorar els resultats i a acostar-se a la paritat. Un repte que sembla impossible i que queda lluny de molts mitjans, però que hauria de ser assolit per tots ells, no només per motius legals, sinó per pròpia consciència social i ètica. No oblidem que els mitjans de comunicació són el mirall de la societat i del que passa al món, per tant, per què no reflectim també que el 51% de la població de Catalunya són dones?

This slideshow requires JavaScript.

Advertisements

One thought on “Mònica Terribas: “Les dones tenim tanta exigència social que hem de demostrar constantment que som capaces de ser on som”

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s