Un llibre per re-evolucionar

La il·lustradora feminista Raquel Riba omple La Casa del Llibre en la presentació de la seva novel·la gràfica “Más vale Lola que mal acompañada”

08/03/17 – MARIONA MAYMÓ

Quan Raquel Riba era petita somiava en presentar el seu propi llibre entre les parets de la sala de La Casa del Llibre de Rambla Catalunya. Quan arribem, penso que “no m’estranya”: és una sala amb parets enormes vidrades, parquet i sostre amb làmines de fusta, que deixa veure un jardí amb plantes altíssimes i un terra empedrat. Tot i la llum que es filtra a través de les finestres, quan Raquel Riba entra per la porta amb una combinació de felicitat-força-nervis, l’ambient s’il·lumina –literalment- una mica més.

SalaCasadelLlibre

A pocs minuts de començar la presentació, la sala era plena de seguidores de Lola Vendetta i, entre ells els pares, germans, parella i amics de Raquel Riba. / Font: Gemma Clarasó

La sala és plena de gom a gom –hi ha noies que es queden de peu-, i Raquel Riba no vol començar la presentació sense sentir els seus pares a prop. “Papa!”, crida, buscant la protecció d’una nena petita que sap que pot fer-ho sola, però avui prefereix que la mimin.
A les 19.15, l’editora del llibre, de l’Editorial Lumen, comença la presentació agraint la col·laboració de La Casa del Llibre i l’assistència del locutor del programa “3-14-16” de la Cadena Ser, Toni Marí, que acompanyava ahir a la il·lustradora durant la presentació en “format entrevista”.

Toni Marí comença la presentació preguntant “què és per Raquel Riba el seu llibre”, i l’autora respon que és “la conseqüència de molta reflexió i autocrítica”, perquè ella és del parer que no s’hi val culpar als altres. “El victimisme és paralitzant, ens hem d’alliberar d’això i començar a creure que el motor som nosaltres”, apunta.

ToniRaquel1

Toni Marí, locutor a la Cadena Ser, va convidar un dia a la ràdio a Raquel Riba i ara s’ha convertit en col·laboradora habitual del programa / Font: Gemma Clarasó

Molt lligat a això, Raquel Riba opina que per lluitar contra el micromasclisme tan arrelat en la nostra societat és necessari “estudiar i estudiar-se”. Defensa la necessitat de “llegir i parlar sobre el tema”, però no des de la superficialitat. “No val parlar sobre si aquella té pels a les cames”, ironitza. Per crear aquesta nova personalitat, Riba diu que “hem de reflexionar sobre què ens oprimeix” i, després, “pensar quina actitud puc prendre per canviar-ho”.

És quan Toni Marí pregunta a l’autora sobre la influència del seu llibre als seus seguidors que surt la part més humana i emocional de Raquel Riba. La il·lustradora respon amb una anècdota real, en què –explica-, una seguidora li va enviar un missatge dient-li que, gràcies a una de les seves vinyetes va ser capaç d’identificar que estava sent víctima de violència de gènere, i es va atrevir a demanar ajuda. “Les dones que fem il·lustracions parlant de feminisme estem traçant ponts” –explica-, a l’hora que destaca la importància de la lluita a través de xarxes socials i de blogs, mentre ens assenyala amb el dit i somriu.

RaquelRiba2

Raquel Riba explica que “va haver de divorciar-se de la Lola  per no viure amb la ràbia amb que ella viu les coses”. / Font: Gemma Clarasó

El locutor explica que ha parlat en moltes ocasions sobre feminisme, però que “sobre la regla no n’havia parlat mai”. Raquel Riba explica que “li sembla molt sana aquesta discussió”, a l’hora que li sembla estranya perquè “sempre ha vist la regla com algo guai, segurament, pel fet d’haver estudiat Belles Arts”. L’autora ens explica un cas real sobre una seguidora, que va explicar-li que li agradava molt vestir de blanc i beix, però que quan es tacava de regla es posava molt nerviosa. L’altre dia, l’autora explica que la noia es va tacar i, en lloc d’agobiar-se, li va enviar una foto. “La regla és tinta, és aquarel·la, és el que em doni la gana. Puc fer art d’això, si vull”, sentencia.

Finalment, Toni Marí li llança tres preguntes a l’autora. La primera: “ets una feminazi?”. Raquel respon que “per ser feminazi s’ha d’odiar molt al sexe oposat, no hi ha d’haver lloc pel perdó, l’empatia i la reconciliació”. Tot i això, accepta que ho va ser d’adolescent, perquè “hi havia moltes coses que no entenia”. La segona: “odies als homes?”. Raquel accepta que “com més s’allibera d’aquesta ràbia, més homes bons troba”. El seu pare i la seva parella, César Biojo, en són els seus exemples. I la última -la més complicada segons Toni Marí-, “què passaria si les seves il·lustracions de dones amb serres i catanes fossin a l’inrevés?” L’autora confessa la seva estratègia, per la qual “l’agressivitat de Lola Vendetta fa que la persona que arriba amb molta ràbia empatitzi amb el personatge”. “La catana serveix de far per cridar l’atenció d’aquelles ràbies comprensibles. Un cop dins de Lola Vendetta, ja podem treballar l’amor propi”, conclou.

La presentació acaba a les 21.15, però l’autora es queda fins les 22.00 firmant tots i cada un dels llibres de la cua i intercanviant unes paraules -i sobre tot, somriures- amb cada una de les assistents que sortim de la presentació una mica més apoderades.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s