L’Estat espanyol suspèn en igualtat de gènere als ulls de la ONU

13/03/2017 – Gemma Clarasó, Mariona Maymó

Parlem amb la Montserrat Vilà (presidenta de CEDAW Sombra a Catalunya) sobre CEDAW Sombra Espanya. Un projecte molt invisibilitzat que vol demostrar com l’Estat espanyol menteix i no pren mesures per corregir la desigualtat entre gèneres, com afirma.

montse vilà

La Montserrat Vilà és responsable i portaveu de l’Informe Cedaw Sombra autonòmic de Catalunya i s’encarrega del seguiment de les polítiques sobre violència de gènere a la comunitat.

Espanya tornarà a ser investigada aquest 2017 per la CEDAW. Però, què és la CEDAW?

La Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (en anglès, CEDAW), és un tractat internacional aprovat el 1979 per la ONU i ratificat per Espanya, que evalua la situació de la dona en cada país. Cada quatre anys el comitè examina els informes oficials dels governs i també les ONGs.

GC: Què és Cedaw Sombra? Per què i quan va néixer?

MV: El 2013 Espanya va enviar un informe sobre les polítiques i mesures que es feien a favor de la dona dins l’Estat al comitè federal. Cada vegada que el govern presenta un informe, la Cedaw dóna la oportunitat a la societat civil d’elaborar un informe ombra en cas que no estigui d’acord amb el que presenta l’Estat. El 2013 es va enviar un informe que no consideràvem del tot real i és per això que vam crear Cedaw Sombra. És a dir, el primer informe Cedaw ombra que es va fer va ser el de 2008-2013.

GC: El 24 de febrer de 2017 vau presentar l’Informe ombra al Congrés. Quines conclusions en vau treure?

MV: És la primera vegada que s’ha aconseguit que 350 entitats ens reunim i fem aquest informe, recopilant les dades sobre si realment s’estaven complint les exigències de Cedaw: igualtat, prevenció i atenció a les dones maltractades, polítiques en torn a les refugiades, que les víctimes de violència fora de la parella -en relacions esporàdiques, agressions sexuals o prostitutes- també s’incloguin en les xifres de violència de gènere, entre d’altres.

Aquest informe ombra presentava la realitat, ja que a l’oficial posava que existien centres d’acollida que estaven tancats, per exemple. Nosaltres vam analitzar cada punt: pel que fa la igualtat, s’havia tancat el Ministeri d’Igualtat i no s’estava complint la Llei d’Igualtat de l’any 2007. En violència tampoc hi havia informació fiable: el desplegament de la llei 1/2004 tampoc era efectiva. I, evidentment, el nombre de refugiades que el 2015 Espanya es va comprometre a acollir de cara al 2017 queda molt lluny del que s’està fent.

24f

Col·lectius feministes de tot l’Estat, com la Plataforma 7N de Marid i Novembre Feminista de Barcelona, van demanar al Congrés el #24f que el #TerrorismeMasclista es converteixi en qüestió d’estat. Font: Twitter (Plataforma Feminista 7N)

GC: Què és el Conveni d’Istambul i quina relació té amb la Cedaw?

MV: Aquí a Europa hi ha el parlament europeu, la comissió europea i el consell d’europa. Aquest últim, el consell, va emetre el 2011 un conveni contra la violència de les dones i la violència domèstica -on no entren només dones- conegut com a el Conveni d’Istambul. És molt important perquè va ser el primer tractat “vinculant” de caràcter europeu en matèria de violència de gènere.

Va ser ratificat el 2014 per l’estat espanyol i des l’1 d’agost del 2014, en teoria, va entrar en vigor, per tant l’ha de complir. El conveni d’Istambul és a nivell europeu i el comitè Cedaw, de caràcter internacional, tot i que el primer es centra en la violència masclista i el segon és més ampli. El conveni també té una entitat de seguiment (GREVIO) que ha començat a analitzar dos estats, Mònaco i Àustria, a través d’un qüestionari. L’any que ve és el torn d’Espanya.

GC: No hauria d’estar present en tots els mitjans que Espanya enganya sistemàticament en els informes? Per què no és notícia?

MV: Quan es va ratificar el conveni el 2014 va sortir als mitjans, però després ja se sap…deixa de ser notícia. No interessa a l’Estat que tot això surti a grans mitjans, la desigualtat entre gèneres és un tema pendent a Espanya i a molts llocs, per tant prefereixen que sigui notícia només en “dies puntuals”. Hem de fer veure que aquesta violència no és només visible quan hi ha assassinats, sinó que sempre està present en aquest Estat i el govern no posa les mesures necessàries.

GC: Ara ja heu elaborat l’informe ombra. Quins plans teniu a curt termini?

MV: Nosaltres, com a Plataforma Cedaw Catalunya i Estatal, estem preparant el seguiment d’Espanya d’aquest 2017. Cedaw fa un seguiment del dictamen per saber si l’Estat ha fet o no ha fet el que va dir el 2015 que rectificaria sobre l’informe de 2013. (Com que és feina administrativa va molt lent…)

Ara que han passat dos anys s’analitzarà si l’Estat ha rectificat i veuran que no s’ha fet res. No hi ha hagut reacció des de 2015: ni més punts d’acollida, d’informació, ni més cases, no s’ha complit la llei d’igualtat -m’atreveixo a dir que s’han fet retrocessos-, en l’àmbit judicial s’estan emetent sentències que posen en continu perill la dona…

MM: Algun cas concret a Catalunya o a Espanya?

MV: El cas d’Àngeles Gonzàlez Carreño. El seu ex va assassinar a la seva filla i ha recorregut tots els tribunals fins arribar a la Cedaw. Cap tribunal li ha donat la raó, però Cedaw sí.

Us explico; abans que l’home matés la seva filla, els jutges van reconèixer que les maltractava (tant a la mare com a la filla) i van dictaminar que el pare només la podria veure vigilat i en punts de trobada concrets. Però com que la nostra societat té tan al cap que un nen o nena necessita el pare i la mare, els jutges van pensar “pobreta, la nena necessita la figura d’un pare” -encara que sigui maltractador-, i van donar permís al pare per veure-la. La segona vegada que va tenir visita amb el pare, la va assassinar.

MM: Diu que això passa massa sovint…

MV: En la última dècada oficialment hi ha hagut 20 casos de nens i nenes assassinats una vegada el jutge havia decidit que el pare podia veure els fills tot i ser maltractador. Aquest fet és un dels mites i estereotips més arrelats a la societat i com que els jutges també formen part de la societat, tenen aquesta mentalitat i decideixen sentencies desfavorables al menor, passant per alt les lleis que el protegeixen. En aquest cas l’Estat va dir que havia estat “mala sort” i es va rentar les mans. La Cedaw va dictaminar el 2015 que s’havia d’indemnitzar la dona, però evidentment, no ho han fet.

MM: El poder judicial té un paper important, doncs, en els avanços en violència de gènere?

MV: És una de les fonts del problema. A vegades envia tota la feina que fem nosaltres a fer punyetes amb sentències i comentaris masclistes. A la Ciutat de la Justícia pots sentir barbaritats.

Un jutge va dir a una mare en un judici que les dones que tenien fills de forma prematura eren unes “putes”. Doncs en lloc de destituir-lo, li han posat una multa de 3.000 euros. La judicatura està molt malament, és una barrera molt gran pel feminisme. Començant per les ordres de protecció, Catalunya és la comunitat que menys en dóna -bé, Madrid crec que ara ens ha avançat-. Baixem la mitjana.

MM: I què s’està fent des dels partits polítics?

MV: Com he dit, el 24 de febrer va haver-hi un acte al Congrés dels diputats. Primer van intervenir 5 dones de Cedaw sobre tots aquests punts (custòdia compartida, pressupost destinat a dones, la juricatura, prevenció a les escoles i instituts…). Després, parlaven tots els grups parlamentaris que formen part d’una subcomissió que s’ha fet al Congrés dels diputats perquè la discriminació de la dona sigui un pacte d’estat -a nosaltres ens agrada dir-li qüestió d’estat, i no pacte, perquè sembla que es restringeixi a dos partits-. Doncs només van venir PSOE i PODEMOS (la de Compromís va venir a dir hola però se’n va anar corrents). Dels 7 grups a la subcomissió, només 2. Faltaven Ciutadans, PP, ERC (que és estrany, però la realitat és que no hi eren)… 

PPCsCedaw

Els representants del PP i C’s no van assistir al Congrés dels Diputats per escoltar les propostes dels col·lectius feministes. / Font: Twitter (retuit de @CedawSombraEsp)

MM: Com es poden reduir les altíssimes xifres de violència de gènere que estem veient?

MV: No és automàtic que no hi hagi assassinats. Precisament perquè no són “homes dolents”, no són casos aïllats: és cosa d’estructura social. A mesura que hi hagi millors recursos s’aniran evitant, d’aquí la pressió de Cedaw sombra. De fet, penso que s’han anat evitant i hi ha hagut més dones que s’han pogut protegir. Aquí, a Catalunya, s’ha avançat força amb això. 

MM: Què passa si el govern no compleix el que diu?

MV: No tenen repercussions legals. Així com nosaltres fem una malifeta i se’ns sanciona, als Estats no. Teòricament, Cedaw és vinculant, però si no es compleix no se’ls pot jutjar. Això és el que denunciem, la violència institucional. Quan un nen petit menteix sap intuïtivament que els seus pares el renyaran. L’estat, això, encara no ho ha assumit. Mentir els hi surt gratis.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s